Pels animals

La Llei de protecció dels animals a Catalunya condemna qualsevol mena de maltractament animal, prohibint qualsevol espectacle on es maltracti i mati un animal, amb l'excepció dels espectacles taurins. La Llei Catalana de protecció dels animals entén que el brau i el cavall no són subjecte de dret i els exclou dels drets que si tenen tots els altres animals.

Les persones que signem aquesta ILP tenim una altra percepció. Veiem que braus  cavalls són tan animals com qualsevol altres i pretenem que les lleis de la nostra Comunitat siguin un model d'esperit democràtic: reflex del pensament i el sentiment de la societat amb dret a vot.
Les persones que treballem en la promoció d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular i les persones que signarem, creiem que el brau és un animal, i per tant el seu capteniment ha d'estar regulat per lleis que no admetin excepcions. No es tracta tant de prohibir com de no permetre aquest tipus de violència.

No demanem que els drets dels animals s'equiparin als de les persones, però tampoc podem acceptar i, per això ens oposem frontalement,  què els animals siguin reduïts a objectes a coses.
Qualsevol persona pot veure la diferència que hi ha entre un animal i una cosa: entre un gos i un encenedor, entre un brau i una cadira, o entre un cavall i una pedra. La pregunta que ens fem és per què les lleis que regulen la nostra societat no ho reflecteixen de la mateixa manera? Si cada ésser humà és capaç de fer aquesta diferència, ¿per què aquesta diferència no està recollida a les nostres lleis si elles representen els nostres valors?

La taruromaquia condicion i condemna en la nostra cultura la noció de l'animal com una cosa, un objete amb què ens podem divertir fent-lo patir, sense tenir en compte la seva naturalesa, la seva sensibilitat, sense cap respecte per part nostra.

Per l'educació dels nostres fills i el medi ambient

Avui en dia, amb el canvi climàtic a la cantonada, amb l'ultimàtum amb què la natura ens alerta, avui més que mai hem d'avançar en el respecte envers ella. Però ¿què ens autoritza per demanar a les noves generacions que respectin l'aire o l'aigua, agents del regne mineral, quan no els mostrem ni el més mínim respecte per aquells agents naturals que més se'ns assemblen i amb els que compartim el Regne Animal. No és ni lògic, ni coherent. La tauromàquia és una llosa penjada al coll en l'educació medioambiental, i és una irresponsabilitat política que no es prenguin les mesures pertinents al respecte, amb urgència i seriositat.


Per l'evolució social i el pensament

Les lleis són els llibres on es registra l'evolució del dret d'una societat. Es tracta d'una decisió temporalment oportuna, perqué el pas del temps, en democràcia, és, o hauria de ser, sinònim d'evolució, i el progrés jurídic sol anar precedit del progrés del pensament i el coneixemet. El coneixement ha determinat que els animals son éssers amb capacitat per sentir; així ho ha demostrat la ciència al llarg del segle XX, i ho corrobora durant aquest segle XXI: tots els animals, inclòs l'ésser humà, i a diferència de les plantes, disposem d'un sistema nerviós. El sistema nerviós permet a un "individuu" sentir dolor i fa que aquest dolor l'haguem d'interpretar en termes de patiment. Aquesta condició iguala a totes les espècies animals, inclòs el brau.

Què podriem dir d'una societat que davant l'avenç científic i del coneixement no avança jurídicament en paral.lel? Què podríem dir llavors de nosaltres mateixos?
Els signataris d'aquesta ILP no tolerem que el nostre silenci ens converteixi en còmplices de la cosificació d'un animal, de la injústicia que suposa el fet de maltractar-los i de l'anquilosament del pensament humà.

Per nosaltres mateixos i la nostra dignitat

Ghandi va dir que "l'evolució d'una nació pot veure's en el tracte que reben els seus animals". Els signants d'aquesta ILP no en tenim cap dubte. No som, ni volem ser bàrbars ni salvatges, que conserven tradicions ancentrals basades en infringir dolor i mort a un pacífic "herbívor".